Al nostre voltant, lluny enllà
Ja deixada, per arribar
Hi ha gent
Cadascú du una màscara
Una creença, una obsessió
Una ambició, un prejudici
Cadascú totalment diferent, aparentment
I en el fons, màscares fora
El que resta és el mateix
El desig de ser
De ser estimat i ser correspost
Sense haver de pensar-hi gens
Desig de ser
Desig d'estar
Estar amb una persona
I sentir-te realment allà
Màscares fora, tots nens
Jugant a complicar-nos
Jugant a amagar-nos
El que més nostre és
Màscares fora és quan riem
Quan veiem, quan ens meravellem
Saltem, cantem, cridem, callem
Vivim
I ho sentim
¿Cómo caminamos hacia el plan C?
Hace 2 años
lo bo és que sabem quan portem màscara i quan no, i ens sentim bé, ens sentim autèntics, però ens fa massa por ser valents, ser diferents.
ResponderEliminar