miércoles, 16 de diciembre de 2009

Màscares fora

Al nostre voltant, lluny enllà
Ja deixada, per arribar
Hi ha gent

Cadascú du una màscara
Una creença, una obsessió
Una ambició, un prejudici
Cadascú totalment diferent, aparentment

I en el fons, màscares fora
El que resta és el mateix
El desig de ser
De ser estimat i ser correspost
Sense haver de pensar-hi gens

Desig de ser
Desig d'estar
Estar amb una persona
I sentir-te realment allà

Màscares fora, tots nens
Jugant a complicar-nos
Jugant a amagar-nos
El que més nostre és

Màscares fora és quan riem
Quan veiem, quan ens meravellem
Saltem, cantem, cridem, callem
Vivim
I ho sentim

1 comentario:

  1. lo bo és que sabem quan portem màscara i quan no, i ens sentim bé, ens sentim autèntics, però ens fa massa por ser valents, ser diferents.

    ResponderEliminar